Indicadors socials a Catalunya en relació al context estatal i europeu.
Núm. 10
Realitzat per Georgina Marín Nogueras, investigadora social, amb la col·laboració de Júlia Montserrat, doctora en Economia.
Any: Març 2019
Font: www.acciosocial.org
Format: PDF
País: Catalunya, Europa
ECAS és una federació d’Entitats
Catalanes d’Acció Social que
treballen de manera prioritària
amb col·lectius en situació
o risc d’exclusió social.
L’atenció directa que presten les
organitzacions membres d’ECAS
i la tasca de la pròpia federació
per vertebrar el sector es
fonamenten en la lluita per
la igualtat d’oportunitats per
a tota la població, així com en
la voluntat de transformar la
societat per fer-la més justa
i equitativa. El nostre objectiu
és sumar esforços i
vehicular-los per afavorir la
inclusió, fer efectius els drets
de les persones, promoure
la plena ciutadania i contribuir
al benestar de tota la població
mitjançant la construcció d’una
societat basada en el compromís
i la corresponsabilitat, amb una
cohesió social sòlida i duradora
de la qual tots siguem partícips.
Les desigualtats tornen a créixer a Catalunya: després de disminuir entre 2014 i 2016, l’índex de Gini i
el S80/S20 creixen lleugerament. El 20% de la població amb un nivell econòmic més elevat guanya 5,7
vegades el que guanya el 20% de la població amb un nivell econòmic més baix (el 2016 eren 5,5 vegades
més) i l’índex de Gini és del 31,8% (31,4% el 2016).
La pobresa augmenta: afecta el 23,8% de la població d’acord a la taxa AROPE (22,5% el 2016), que puja
fins el 47,7% de la població estrangera (45,3% el 2016). Com venim alertant en els darrers anys als successius informes INSOCAT, la pobresa es cronifica i la suposada recuperació econòmica no es tradueix
en una millora de les condicions de vida de la població; ans al contrari, la precarietat en l’àmbit laboral
i en l’habitatge es perpetuen i es normalitzen.
El model socioeconòmic genera pobresa i desigualtats de manera estructural i les polítiques públiques no hi fan front amb la determinació i l’eficàcia necessàries. Les xacres socials s’agreugen, la
vulneració dels drets més bàsics és constant i, davant la gravetat de la situació, no hi ha respostes
institucionals transformadores que permetin revertir-la.
. #2019
Comments
Post a Comment