Òc - Occitània i l'occità

Òc - Occitània i l'occità

Autor i editor: Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència Secretaria de Política Lingüística.

País: Catalunya, Europa
Any: 2015
Format: PDF

L’occità, llengua pròpia de l’Aran, on popularment s’anomena “aranès”, és llengua oficial a Catalunya, amb el nou Estatut d’Autonomia. El projecte inicial, aprovat pel Parlament de Catalunya (30-09-2005), afirmava que “els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com un realitat nacional occitana”. A Madrid es va retallar el concepte “nacional” i quedà, senzillament, que es reconeix “l’Aran com a realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística”. Malgrat la retallada, l’oficialitat de l’occità a Catalunya marca un abans i un després per a l’Aran, però també per a Catalunya.

La cultura occitana és una cultura mil.lenària, vehiculada a través de la llengua pròpia de l’Aran, i compta amb la literatura més esplendorosa de l’Europa medieval. L’occità, per tant, constitueix una peça valuosa del patrimoni d’Europa. A Catalunya, hem assumit la responsabilitat de garantir el futur de la llengua occitana a l’Aran, i d’ampliar-ne tant el coneixement com l’ús a les diferents administracions del país. Per als aranesos, mantenir el propi patrimoni lingüístic i cultural constitueix una qüestió de dignitat i d’orgull. Per al conjunt dels catalans, és obvi que l’oficialitat de l’occità ha de despertar el nostre interès pel coneixement d’aquesta llengua germana dins la Romània i dins el país i de la cultura que ha vehiculat històricament i que vehicula en l’actualitat. I la Generalitat, treballant colze amb colze amb el Conselh Generau d’Aran, ha de garantir que l’occità tingui el futur garantit tant a l’Aran com a Catalunya. Esperant que també camini en aquesta direcció el conjunt d’Occitània.

Occitània és una realitat pròxima i al mateix temps desconeguda per a la ciutadania de la Catalunya actual. La percepció que en tenen els catalans i les catalanes sovint se cenyeix a l’enclavament de l’Aran, adscrit a Catalunya i admirat per la seva oferta paisatgística, turística i cultural, però que representa només una petita part del territori.

El mateix passa amb l’occità. En general, a Catalunya només se’n coneix l’aranès, que és la variant dialectal gascona pròpia de l’Aran i és només una de les peces que constitueixen el gran mosaic de la llengua occitana. Tot i aquest desconeixement actual, Occitània i Catalunya han compartit institucions i projectes polítics i culturals al llarg de la història. En diverses ocasions, s’han impulsat iniciatives destinades a estrènyer relacions. A tall d’exemple, tan sols cal remuntar-se al primer terç del segle XX per retrobar l’Oficina de Relacions Meridionals, relacionada amb la Generalitat, i fomentadora del diàleg entre Catalunya i el món occità. Amb l’impuls d’aquest organisme es publicà, l’any 1935, la Gramatica occitana de Loís Alibèrt. En l’actualitat, les relacions es troben en un moment de represa institucional.

Així, l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que l’occità és oficial al conjunt del Principat. A més, s’està creant una oficina integrada a la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, per desenvolupar el manament estatutari de l’oficialitat de l’occità. El fullet que teniu a les mans vol divulgar què és Occitània i què és l’occità entre els catalans i catalanes. En la primera part, s’ofereix una aproximació a la geografia i a la història occitanes. En la segona, s’aborda la llengua occitana, la seva trajectòria i els seus dialectes, a més de la relació històrica que ha mantingut amb el català. En la tercera, es presenta la literatura occitana, una de les més esplendoroses d’Occident, a la qual van contribuir no pocs autors catalans en l’era dels trobadors. Finalment, en la quarta part, s’hi exposen elements culturals, com l’himne, la bandera, el folklore i la gastronomia.

Descarrega el document gratuïtament i en PDF


. #2015