Elements bàsics de llengua occitana

Elements bàsics de llengua occitana

Autor: Aitor Carrera

Editor: Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència Secretaria de Política Lingüística.

Format: PDF

Any: 2015

País: Catalunya, Europa

El contingut d’aquesta minigramàtica de l’occità que teniu a les mans, elaborada pel doctor Aitor Carrera, va ser aprovat pel Grop de Lingüistica Occitana (GLO), de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, en la trobada de Vielha del dia 7 de febrer de 2009. El GLO és format per Dario Anghilante, Claudi Balaguer, Felip Carbona, Aitor Carrera, Jean Claude Forêt, Jèp de Montoya, Rosella Pellerino, Patrici Pojada, Maurici Romieu, Patric Sauzet, Miquèu Segalàs, Domergue Sumien, Jacme Taupiac, Alan Viaut, Manel Zabala, i també per Joan Claudi Rixte. Els noms dels seus components són garantia de qualitat.

El GLO elabora les seves propostes amb el màxim rigor científic, amb un criteri d’uni tat de la llengua occitana en la perspectiva d’adaptació als seus grans dialectes i amb un respecte profund a la varietat aranesa. El GLO, que assessora a la Secretaria de Política Lingüística, no és, ni pretén ser, l’autoritat reguladora del territori lingüístic occità. Les estructures més democràtiques del mateix territori hauran de generar aquest organisme regulador. El dia de l’existència d’aquesta autoritat les propostes del GLO s’hi adaptaran. 

Amb la publicació d’aquest document fem un pas en l’orientació de la norma existent en el panorama lingüístic occità. Aquells que vulguin aprendre l’occità segons la varietat aranesa hauran de seguir les orientacions de les Normes Ortografiques der Aranés i de l’Institut d’Estudis Aranesi, que des del 29 d’abril de 2008 té l’autoritat en aquesta varietat, amb el benentès que el que aprendran no entra en contradicció amb l’occità general que trobareu en aquest document. Els principis de l’Institut d’Estudis Aranesi i de les Normes Ortografiques der Aranés són compartits i complementats per la Gramatica Occitana de Loís Alibèrt, pel GLO i per aquesta minigramàtica.

En les pàgines següents s’exposen breument algunes estructures bàsiques de la llengua occitana perquè els lectors catalans puguin aproximar-se d’una manera ràpida i telegramàtica a la llengua que es parla en el terç meridional de l’Estat francès, a la Vall d’Aran o en una quinzena de valls alpines que pertanyen administrativament a la regió italiana del Piemont, a més de la localitat calabresa de La Gàrdia (a la província de Cosenza) o del Principat de Mònaco, on l’occità conviu amb una varietat lígur. 

L’occità és oficial des de 1990 a l’Aran, i des de 2006 a tot el Principat de Catalunya, on és la segona llengua pròpia i territorial del país. Les formes que s’exposen a continuació pertanyen a una mena d’occità estàndard que, d’entrada, ha de resultar comprensible –sense cap aprenentatge previ– a tots els que coneixen i usen la llengua d’oc, ja siguin provençals, llenguadocians, alvernesos, gascons (aranesos inclosos) o llemosins. Aquestes formes són el producte d’una selecció d’elements que parteix d’uns criteris lingüístics que pretenen d’afavorir les formes més diasistemàtiques o esteses territorialment, les més tradicionals o amb un pes històric i literari més important, les més regulars, funcionals i autònomes o autòctones d’Occitània. 

Hi pot haver una coincidència més o menys important entre aquestes formes i –sobretot– les d’alguns dialectes llenguadocians, situats en el centre del domini lingüístic, però cal remarcar que d’aquest fet no cal treure’n conclusions esbiaixades. Ni les formes que exposem a continuació han de substituir les dels diferents dialectes occitans, ni les modalitats locals o regionals occitanes són jeràrquicament inferiors a aquesta espècie d’occità típic (o referencial o larg, ‘ample’, o com en vulguem dir) que dibuixem en aquest treball.1 Ben al contrari, aquesta mena d’occità general, descrit en les pàgines següents, és el principal aliat de les varietats locals, ja que s’emmarca en un procés de codificació i d’estandardització del conjunt de la llengua que ha de facilitar a tots els dialectes occitans i als seus respectius estàndards regionals –mitjançant l’aportació de recursos lingüístics que no existien a nivell local, per exemple– l’accés a àmbits d’ús que fins ara semblaven exclusius de les llengües estatals. Ja hem dit que aquest treball vol ser una eina pràctica, útil per als que volen submergir-se ràpidament en la llengua occitana. 

Esperem que sigui també un altre petit gra d’arena que contribueixi, no tan sols al coneixement mutu entre catalans i occitans, sinó a la recuperació social de l’occità en la mesura que li faci guanyar nous parlants, molts dels quals potser s’hauran adonat que l’aprenentatge de la llengua d’oc, partint del català, pot ser molt més veloç i fàcil que el de qualsevol altra llengua. Fins i tot que el de qualsevol altra llengua romànica.

Descarrega el document de franc i en PDF

. #2015