Aran, entre Catalunya i Occitània
Autor i editor: Generalitat de Catalunya Departament de la Vicepresidència Secretaria de Política Lingüística.
País: Catalunya, Europa
Any: 2015
Format: PDF
La llengua occitana constitueix la referència bàsica de l’Europa anterior a la
construcció dels grans estats del Renaixement i dels imperis que es consolidaren a partir del segle XVI. L’Europa que es desenvolupa entre el mil·lenni i la
batalla de Muret i, encara, entre aquest desafortunat fet d’armes i el primer
Renaixement té com a punt cabdal la poesia trobadoresca, vehiculada en occità.
Els trobadors tenen una koiné, una llengua comuna.
De la mateixa manera que
existeix, per damunt de la divisió dialectal, aquest contínuum lingüístic occità en
l’actualitat. Una altra cosa és que existeixi realment una percepció de la unitat de
la llengua entre els occitanoparlants; però, a nivell d’estructura lingüística,
aquesta unitat avui dia es manté amb una considerable solidesa, en el marc d’un
contínuum que va de les Valades Occitanes d’Itàlia fins a l’Oceà Atlàntic.
L’aranès, la plasmació de l’occità a la Val d’Aran, és una variant del gascó, un
dels grans dialectes de la llengua occitana. L’aranès, per tant, és occità.
Tenint en
compte l’existència de la frontera i la situació administrativa de la Val d’Aran dins
Catalunya, sembla fàcil la temptació de remarcar l’aranesitat i fins i tot d’intentar desvincular l’Aran de la resta d’Occitània. Seria un greu error. La llengua occitana és rica i complexa, en les seves variants. I l’aranès és justament això, una variant
gascona de la llengua occitana. Els trets de l’aranès, fins i tot aquells més específics i diferencials, contribueixen a l’enriquiment del conjunt de la llengua occitana i són patrimoni de l’occità i d’Occitània.
Amb l’oficialitat de l’occità a Catalunya, l’Aran es troba en una situació
immillorable per esdevenir, malgrat la condició perifèrica que té (des d’un punt
de vista geogràfic), central en el procés de recuperació de la llengua occitana.
L’oficialitat de l’occità duu implícites tota una sèrie de necessitats que operen a favor
del desenvolupament de la normativa lingüística, dels materials per ensenyar la
llengua o de les directrius necessàries per trobar el millor registre per a l’occità
als mitjans de comunicació de masses.
Així mateix, l’oficialitat, establerta a l’Estatut de Catalunya, es desplega mitjançant una llei del Parlament de Catalunya que estableix els termes en què es fa
efectiva l’oficialitat de l’occità a Catalunya, amb tots els elements normatius
necessaris per portar-la a terme. L’oficialitat constitueix un fet històric de primera
magnitud, però la llei suposarà l’eina efectiva –i eficient– per al seu desenvolupament ple. Es tracta d’un acte de reconeixement d’una realitat lingüística –la de
la Val d’Aran– però també, i sobretot, d’una passa importantíssima en el procés
d’individuació legal de la llengua occitana en el seu conjunt.
. #2015
Comments
Post a Comment